MSF denuncia els atacs contra la població civil, personal sanitari i hospitals
L'organització presenta a Barcelona una campanya per a conscienciar sobre aquesta problemàtica amb una ambulància interactiva i una experiència de realitat virtual
Si vols llegir la convocatòria en castellà, punxa aquí.
Barcelona, 25 de febrer de 2025.- Metges Sense Fronteres (MSF) ha presentat avui a Barcelona la seva campanya #LaNostraLíniaVermella, amb la qual pretén alertar sobre els reiterats atacs dirigits contra la població civil, el personal sanitari i les infraestructures mèdiques en zones de conflicte. Amb aquest propòsit, ha instal·lat una ambulància interactiva davant de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut del Campus Clínic de la Universitat de Barcelona, envoltada per una línia vermella de protecció que s'activa quan els vianants s'hi acosten, emetent un missatge sobre la necessitat de protegir la població civil i a la missió mèdica.
A més de la instal·lació, s'ha habilitat un espai on les persones que ho desitgin puguin veure una simulació d'un atac a un hospital mitjançant realitat virtual. Finalment, l'organització també està duent a terme una recollida de signatures per exigir la protecció de la població civil i la missió mèdica així com per reclamar la fi d'aquests atacs.
Es tracta d'una reivindicació especialment necessària en un context com l'actual, en què els atacs contra la població civil, el personal mèdic i els hospitals, clíniques i altres infraestructures sanitàries es produeixen de manera constant. Segons les dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), el 2024 es van produir més de 1.600 incidents de violència o obstrucció de l'assistència sanitària*. O el que és el mateix: més de quatre al dia.
D'aquests atacs, més de 930 van impactar contra instal·lacions sanitàries, provocant un total de 924 morts (entre treballadors sanitaris i pacients) i 1.766 ferits*. Les dades recollides per l'OMS també posen de manifest que els atacs contra la missió mèdica són una realitat cada vegada més freqüent. Així, davant dels 802 incidents ocorreguts en 2018 (any en què l'OMS va començar a comptabilitzar de forma continuada els atacs d'aquest tipus), en 2023 es van superar els 1.550. Unes xifres que suposen un increment de gairebé el 94% en tan sols cinc anys.
"Malgrat que la protecció de la missió mèdica és una obligació del dret internacional, aquest tipus d'episodis creixen cada any de manera alarmant, afectant milers de persones en situació de vulnerabilitat en contextos com Gaza, Cisjordània, Sudan o Ucraïna", ha explicat Paula Gil, presidenta de MSF Espanya, durant la presentació de la campanya.
En aquest acte, també han estat presents representants de l'Hospital Clínic, el Campus Clínic Solidari, la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, el Col·legi d'Infermers i Infermeres de Barcelona, el Col·legi de Metges de Barcelona, el Sindicat de Metges de Catalunya, l'Institut de Recerques Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), IS Global i el Consorci d'Atenció Primària de Salut de l'Eixample (CAPSBE).
La instal·lació es pot visitar fins demà 26 de febrer a les 17 hores. Eixa tarda, a més, tindrà lloc una taula rodona sobre les línies vermelles en conflictes armats en la qual intervindran Meritxell Cascán, infermera d'urgències del Clínic i membre del Campus Clínic Solidari; Manel Vila, exdirector de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament; Irene Pérez, pediatra d'MSF; Mercé Rocaspana, coordinadora mèdica de la Unitat d'Emergències d'MSF; i Ibrahim Beisani, metge de Sanitaris per Palestina. La xerrada es farà el 26 de febrer a les 15 hores a la sala d'actes Farreras Valentí de l'hospital Clínic.
Tres contextos: Cisjordània, Sudan y Ucraïna
Les xifres posen de manifest que, actualment, la majoria dels incidents es produeixen en un seguit de contextos, entre els quals destaquen els Territoris Palestins Ocupats, Líban, Ucraïna, Myanmar i Sudan.
A Gaza, malgrat l'alto-el-foc vigent des de fa poc més d'un mes, el nivell de destrucció de les infraestructures sanitàries ha assolit nivells catastròfics. Des d'octubre de 2023, MSF s’ha vist obligada a abandonar més d'una dotzena d'hospitals i clíniques. Als centres on continua operant, els equips treballen en condicions d'extrema precarietat i inseguretat. Des de l'inici de les hostilitats, nou treballadors de l'organització han perdut la vida, víctimes de bombardejos, trets d'artilleria o foc intencional contra edificis i vehicles identificats amb l'emblema de l'organització i notificats a l'Exèrcit d'Israel.
Però no es tracta només de Gaza. L'escalada de violència a Cisjordània comporta greus obstacles per accedir a l'assistència sanitària. De fet, la situació a la regió s'ha deteriorat encara més des de l'alto-el-foc alt el foc a Gaza i ha agreujat les terribles condicions de vida de molts palestins. Els equips d'MSF han estat informats d'un augment del nombre d'atacs contra el personal i les instal·lacions mèdiques, incloent-hi la destrucció d'emplaçaments mèdics improvisats als camps de desplaçats.
A Cisjordània també s'ha incrementat el nombre d'atacs contra les instal·lacions mèdiques i d’incidents d'assetjament, detencions, lesions i assassinat de rescatistes i treballadors mèdics .
A Ucraïna, MSF s'ha vist forçat a evacuar equips i pacients d'hospitals en diverses ocasions. Una d'elles, a l'abril de 2024, després d'un atac amb míssils contra l'oficina de l'organització a Donetsk. O a l'agost de 2023, després dels repetits bombardejos contra l'Hospital de Kherson (una regió on el 80% de totes les instal·lacions sanitàries han patit danys) que van posar fi a la vida d'un metge i van causar ferides a cinc sanitaris.
Finalment, Sudan és un altre dels contextos on els atacs a la missió mèdica son freqüents. Sense anar més lluny, el passat 12 de gener, una ambulància d'MSF —identificada com a tal amb el logotip i la bandera— va ser tirotejada disparada en El Fasher durant un trasllat d'una pacient de part, provocant la mort d'una treballadora sanitària. La violència constant també ha obligat MSF a posar fi a les seves activitats a l'Hospital Universitari de Bashair, a Khartum, després de diversos incidents per part de combatents que entraven en el centre amb armes i amenaçaven al personal mèdic.
Una obligació internacional ignorada
La protecció de la missió mèdica en zones de conflicte no és només una necessitat humanitària, sinó que es tracta d'una exigència internacional recollida en la Resolució 2286, adoptada al maig de 2016 pel Consell de Seguretat de l'ONU. Aquesta disposició —que va sorgir després d'un bombardeig contra l'hospital de Kunduz a l'Afganistan, gestionat per Metges Sense Fronteres, en 2015— reafirma les obligacions de totes les parts involucrades en un conflicte de respectar i protegir als qui participen en treballs mèdics, i qualifica els actes de violència, atacs o amenaces contra hospitals, personal i mitjans de transport sanitaris com a violacions greus del dret internacional humanitari.
Tot i que la Resolució 2286 es va aprovar amb un ampli suport dels Estats membres de l'ONU, la realitat ens mostra que el consens internacional al voltant d'aquesta prioritat s'ha enfonsat. "En el context de les crisis humanitàries, l'atenció sanitària és un dret que mai no hauria de córrer perill. Assetjar a una població, no proveir ajuda humanitària bàsica i atacar constantment a hospitals són violacions contínues del dret internacional humanitari que ocorren amb total impunitat i encoratgen altres actors a cometre les mateixes atrocitats. Cal impulsar una major rendició de comptes en relació amb els atacs contra els serveis de salut", assevera Paula Gil.
"En el context de les crisis humanitàries, l'atenció sanitària és un dret que mai no hauria de córrer perill", assenyala Paula Gil, presidenta de MSF Espanya
A més de l'increment de la violència contra els serveis i el personal mèdic, el panorama actual revela que la impunitat és una altra característica habitual que acompanya a aquests crims. Sovint, els responsables es refugien en diferents arguments per a restar gravetat als atacs. Un d'ells és la narrativa de l'error; és a dir, defensar que l'incident és fruit d'un accident o una equivocació. No obstant això, en moltes situacions aquests atacs segueixen patrons identificables que, lluny de ser fortuïts o aïllats, evidencien una estratègia de guerra deliberada.
Un altre argument habitual és al·legar que les instal·lacions mèdiques han perdut la protecció perquè s'estan utilitzant amb altres fins. Aquest raonament ha estat utilitzat en diverses ocasions per l'Exèrcit israelià per a justificar molts dels atacs contra centres hospitalaris, al·legant que servien de refugi per a combatents d'Hamàs. No obstant això, moltes d'aquestes acusacions no han pogut ser corroborades i semblen contradir-se amb la informació disponible públicament, com així ho apunta un informe de l'Oficina de l'Alt Comissionat per als Drets Humans de l'ONU. Mentrestant, els atacs han delmat el sistema de salut, provocant la destrucció i inhabilitació d'hospitals i la mort de més de 900 persones (entre treballadors sanitaris i pacients) des de l'inici del conflicte a l'octubre de 2023, segons l'OMS.
Tant si és una estratègia deliberada de guerra com si es tracta d’un error, els atacs contra les instal·lacions i serveis mèdics són inacceptables i en cap cas justificables. MSF exigeix compromís més ferm i un major lideratge internacional per garantir el compliment efectiu del dret internacional humanitari (i, en concret, la Resolució 2286) i acabar amb els atacs als hospitals, al personal sanitari i als civils atrapats en conflictes armats. Cal que es creïn investigacions independents i es prenguin accions clares a escala internacional per combatre la impunitat dels atacs contra els serveis de salut. Ens enfrontem a una situació crítica que afecta no sols les organitzacions humanitàries que operen en zones de guerra, sinó també els principis humanitaris fonamentals, a l'ètica mèdica i a la dignitat humana.
* Dades actualitzades a 25 de febrer de 2025.
Mila Font